dimecres, 1 de juny del 2011

El finder

 Finder: Escriptori
2 icones: Disc dur i carpetes de grup.
Banc d’inici = Dock

Aplicacions obligatòries:

Firefox/Safari.
Text Edit.
Illustrator.
InDesign.
Photoshop.
Vista Previa.
Open Office.
Catàleg Tipogràfic.

Per a passer coses al Dock, arrastrar i deixar. Compte amb les carpetes.
Bústia: Deixar coses. Es poden agafar coses, pero no deixar res.

Servidor: Es pot agafar tot, pero no deixar-hi res.

A “Documentos” hem de posar una carpeta per a cada crèdit.

CTRL: Control.
Alt: Opció.
CMD: Comando.

El Software


*Hi han tres tipus de Software de Sistema:

       1- Sistema Operatiu(1)
       2- Controladors de Dispositius
       3- Programes Utilitaris
                 (1).Sistema operatiu es el software basic d'un ordinador, que sencarrega de donar una interfaz entre
               programes, dispositius hardwar i l'usuari, els mes utilitzats son:        
                         -Windows
                                * Windows 95
                                * Windows 98
                                * Windows ME
                                * Windows NT
                                * Windows 2000
                                * Windows 2000 server
                                * Windows XP
                                * Windows Server 2003
                                * Windows CE
                                * Windows Mobile
                                * Windows XP 64 bits
                                * Windows Vista
                         -Linux
                                * AIX
                                * AMIX
                                * GNU/Linux
                                * GNU / Hurd
                                * HP-UX
                                * Irix
                                * Minix
                                * System V
                                * Solaris
                                * UnixWare
                         -Mac
                                * Mac OS 7
                                * Mac OS 8
                                * Mac OS 9
                                * Mac OS X
 
    *Acontinuació explicare tots tres tipus de software...

1- Sistema Operatiu:
*Format pre diversos programes te com a maxima funció administra recursos i fer que l'ordinador       funcioni correctament.

 *Cal dir que el sistema operatiu te cinc funcions basiques:
                -Subministrar l'intefaz de l'usuari
                -Administrar recursos
                -Administrar archius
                -Administració de tasques
                -Servei de suport
2-Controladors de Dispositius
*Son programes que sencarregues de permetre a altres programes mes inportants com un sistema operatiu conectar amb un dispositiu hardware

3-Programas Utilitaris

* Sencarregues de resoldre problemes especifics i realitzar mantaniments.

activita :Introducció a les xarxes

La telecomunicació fa referència a la comunicació a distància i és una tècnica consistent a transmetre un missatge des d'un punt a un altre. 

 Més concretament telecomunicacions, és tota transmissió, emissió o recepció de signes, senyals, dades,imatges, veu, sons o informació de qualsevol naturalesa que s'efectua a través de cables, radioelectricitat,mitjans òptics, físics o altres sistemes electromagnètics.Els principals elements que participen en un sistema de telecomunicació són: 

*Emissor: Dispositiu que vol emetre un missatge 

*Missatge: Informació que l'emissor vol enviar al receptor.

*Canal: Element físic que permet establir una connexió entre emissor i receptor.
 
*Receptor: Dispositiu que rebrà un missatge i possiblement l'interpretarà.

-Codi o protocol: És un conjunt de signes, símbols i normes que utilitzen l'emissor i el receptor per garantir l'èxit de la comunicació.

Evolució històrica de les xarxes de telecomunicació:

1800–1837 Desenvolupaments preliminars: Volta descobreix la bateria primitiva; Fourier i Laplace presenten els seus tractats matemàtics; Ampere, Faraday, i Henry condueixen experiments sobre electricitat i magnetisme; Llei de Ohm (1826); Gauss, Weber, i Wheatstone desenvolupen sistemes elementals de telegrafia.

• 1838–1866 Telegrafia: Morse perfecciona el seu sistema; Steinhill troba que la terra pot usar-se com camí de tornada; s'instal·len serveis comercials.

• 1844 es desenvolupen tècniques de multiplexatge; William Thomson calcula la resposta a l'impuls en una línia telegràfica.

• 1855 s'instal·la el primer cable transatlàntic.

• 1845 Lleis de Kirchoff.

• 1864 Les equacions de Maxwell prediuen la radiació electromagnètica.

 • 1876–1899 Telefonia: Alexander Graham Bell perfecciona el transductor acústic; primera central de commutació telefònica amb 8 línies; Edison perfecciona el transductor de carbó; Strowger desenvolupa el commutador pas a pas (1887).

• 1887–1907 Telegrafia Sense fil: Heinrich Hertz verifica la teoria de Maxwell; demostracions de Marconi i Popov; Marconi patenta un sistema complet de telegrafia sense fil (1897); comença el servei comercial, incloent-hi sistemes transatlàntics terra aire i terra mar.

• 1904–1920 Comunicacions electròniques: Lee De Forest inventa el tríode basat en el díode de Fleming; primers filtres bàsics; experiments amb ràdio AM broadcasting; el Sistema Bell completa la primera línia telefònica transcontinental amb repetidors electrònics (1915); s'introdueixen sistemes de multiplexatge telefònic: H. C. Armstrong perfecciona el receptor de ràdio superheterodí (1918); primera estació comercial de radiodifusió.

• 1920–1928 Carson, Nyquist, Johnson, i Hartley presenten la seva teoria de transmissió.

• 1923–1938 Televisió: demostració de sistemes de formació mecànica

• 1931 S'instal·len serveis de tele-impressió.

• 1934 H. S. Black desenvolupa amplificadors de realimentació negativa.

• 1936 Armstrong’s presenta el seu treball en ràdio de modulació de freqüència (FM).

• 1938 Alec Reeves concep la modulació per polsos codificats (PCM).

• 1938–1945 Es desenvolupen sistemes de radar i microones durant la Segona Guerra Mundial; FM s'usa extensivament per a comunicacions militars. La guerra potencia la investigació i desenvolupament en totes les àrees.

• 1944–1947 Desenvolupament en representació matemàtica del soroll; desenvolupament en mètodes estadístics de detecció de senyals.

• 1948–1950 C. I. Shannon publica la seva teoria de la informació.

• 1948–1951 S'inventa el transistor, base de l'electrònica digital dels computadors.

• 1950 El múltiplexatge per divisió en el temps (TDM) és aplicat a la telefonia. Hamming presenta el primer codi de correcció d'errors.

• 1953 S'estableix l'estàndard de TV color TV als EUA.

• 1955 J. R. Pierce proposa un sistema de comunicacions satel·litals.

• 1958 Sistemes de llarga distància de transmissió de dades es desenvolupen per a ús militar.

• 1960 Maiman demostra el primer làser.

• 1961 Comença la producció comercial de circuits integrats.

• 1962 Les comunicacions satel·litals comencen amb el Telstar I.

• 1962–1966 S'ofereix comercialment el servei de transmissió de dades; es prova que PCM és factible per a la transmissió de veu i TV; es desenvolupa la teoria de transmissió digital; Viterbi presenta el seu esquema de correcció d'error; es desenvolupa l'equalització adaptativa.

• 1964 Es posen en servei sistemes de commutació telefònica totalmente electrònica.

• 1965 Mariner IV transmet imatges des de Mart.

• 1966–1975 Els satèl·lits comercials comencen a operar; s'introdueixen enllaços òptics usant làser i fibra òptiques; es crea ARPANET (1969).

• 1976 Xerox inventa la xarxa LAN Ethernet.

• 1968–1969 Comença la digitalització de les xarxes telefòniques.

• 1970–1975 L'estàndard PCM és desenvolupat pel CCITT.

• 1975–1985 Es dissenyen sistemes òptics d'alta capacitat; s'uneixen la tecnologia òptica i els sistemes de commutació totalment integrats; microprocessadors per a processament digital de senyals.

• 1980–1983 Comença a operar la xarxa global Internet basada en el protocol TCP/IP.

• 1980–1985 Es posen en servei el sistema modern de telefonia cel·lular, NMT a Europa, AMPS a EEUU. Es defineix el model OSI per l'ISO (International Standards Organization). Comença la segona generació de telefonia digital cel·lular.

• 1985–1990 Màxim desenvolupament en xarxes LAN; acaba l'estandardització de RDSI; servei públic de comunicació de dades comença a estar disponible àmpliament; els sistemes òptics de transmissió reemplacen els sistemes de coure en transmissió de llarga distància; es dissenya el sistema SONET. S'acaben els estàndards GSM i SDH.

• 1989 Es proposa el servei World Wide Web (WWW) per Tim Berners-Llig (CERN).

• 1990–1997 Es posa en funcionament el sistema de telefonia cel·lular digital, Global (GSM);
desregulació de les telecomunicacions a Europa i gran part del món, es popularitzen els sistemes de TV per satèl·lit; Internet s'expandeix ràpidament a causa del servei WWW.

• 1997–2001 El negoci de les telecomunicacions desregulat créix ràpidament; les xarxes de telefonia cel·lular digital, especialment GSM, s'expandeixen mundialment; Internet creix en aplicacions comercials; una part de les comunicacions de veu són transferides de les xarxes públiques de telefonia commutada (PSTN) a Internet. Apareixen les xarxes Ethernet de Gigabit.

• 2001–2005 TV digital TV comença a reemplaçar la TV analògica broadcast, apareixen els serveis d'accés a Internet de banda ampla, el servei de telefonia comença a ser reemplaçat per la comunicació cel·lular personal amb el servei PCS; la segona generació de cel·lulars és actualitzada per proveir altes taxes en servei de dades de commutació de paquets.

• 2005– Actualitat La TV digital TV comença a reemplaçar el servei analògic, proveint serveis
interactius a més del servei de difusió; tercera generació de cel·lulars i tecnologia WLAN milloren els serveis de dades mòbils; la xarxa de telecomunicacions global evoluciona cap a una plataforma comuna de xarxa de commutació de paquets per a tot tipus de serveis. Es generalitza l'ús de l'ADSL. L'amplada de banda dels sistemes de transmissió augmenta ràpidament.

Aparells de les xarxes y formes d'aquestes



1. Mòdem

Els mòdems són dispositius que permeten la comunicació d'equips remots per la línia telefònica i la connexió a Internet. S'utilitzen cada dia menys per l'accés a Internet ja que la tecnologia ADSL ha superat les seves prestacions de molt.
La seva funció és Modular / Desmodular el senyal per tal d'adaptar-lo a la seva transmissió a la línia telefònica i a l'ordinador.
El seu funcionament bàsic:
El modulador envia un senyal portador constant.
Quan es volen transmetre dades es modifiquen algunes característiques de la portadora: fase, freqüència o amplitud.
Les característiques més importants que caracteritzen un modem són:
Velocitat de transmissió: Per exemple 28Kbps, 56Kbps.
Estàndards determinen les característiques de comunicació: V.32, V.32bis, V.34, V.90 i V.92
Tipus de connexió: símplex: únic sentit; half-duplex: dos sentits alternats; full-duplex: dos sentits
simultanis.
Mode de transmissió: síncron: s'utilitza una senyal de rellotge per a enviar i recuperar les dades.
Funció FAX: En aquest cas el mòdem inclou la funcionalitat de fax i permet rebre/enviar format fax controlat per programari.

2. Port de xarxa Ethernet
El port Ethernet és el connector associat a una targeta de xarxa. Una tarjeta d'interfície de xarxa o Network Interface Card, és una placa de circuit que permet a un ordinador ser connectat en xarxa via clable.
Físicament la reconeixerem pel tipus de connector.
Els paràmetres que hem de tenir en compte són:
El tipus de connexió a xarxa. En el cas més habitual de xarxes ethernet RJ-45.
El tipus de connector amb la placa base, normalment PCI o USB.
La velocitat de la xarxa: 10Mbps, 100Mbps, 1000Mbps. La velocitat més estesa actualment és 100Mbps. De totes maneres la velocitat ha ser la mateixa que a la resta de la xarxa.

2. LES XARXES D'ÀREA LOCAL LAN

2.1 Xarxes d'àrea local

2.1.1 Introducció i definicions:
Qualsevol xarxa d'àrea local està molt lluny de semblar-se a una conjunció caòtica d'ordinadors. Tota
l'estructura de la xarxa està perfectament organitzada en la seva posició geogràfica, en els serveis que
proveeix, en la custòdia segura de la informació, etcètera.

Les xarxes d'àrea local s'organitzen com un conjunt ordenat de protocols de comunicació que operen
sobre una topologia ben definida. Els protocols indiquen com es connecten i comuniquen internament els ordinadors a la xarxa. La topologia descriu la jerarquia de connexió entre ells.
Vegem diverses definicions que requerim per comprendre millor el món de les xarxes.

Node client: és un ordinador connectat en xarxa que s'aprofita dels serveis de la
xarxa.

Node servidor: és un ordinador connectat a la xarxa que proveeix els serveis als
nodes clients. Per exemple un servei d'impressió, un servei de disc... Normalment en una xarxa un
mateix node pot ser servidor d'uns serveis i client d'uns altres.

Node aïllat: un node aïllat és un ordinador incapaç de comunicar-se amb l'exterior per via
telemàtica.

Sistema aïllat: és un conjunt d'ordinadors que, encara que connectats entre si, manquen de
connexió permanent a altres xarxes. De manera temporal es poden permetre connexions, per
exemple, via mòdem a altres xarxes per sincronitzar dades.

Sistema connectat o xarxa d'ordinadors: és una connexió de xarxa permanent entre equips i altres
xarxes. Quan un node client requereix un servei, ha de demanar-lo a una màquina concreta
especificant el servei concret que desitja. En una xarxa tots els ordinadors i altres dispositius tenen
una identitat única. Per exemple, en una xarxa Ethernet les targetes de xarxa tenen una adreça
única a nivell mundial codificada en 48 bits que es coneix com a adreça MAC.

Sistema distribuït: un sistema distribuït és una xarxa d'ordinadors on l'usuari no necessita conèixer
quins són els ordinadors clients ni els servidors.Simplement l'usuari fa una petició i la xarxa respon
de la manera més eficient possible.

Protocol: un protocol és un conjunt de regles perfectament organitzades i convingudes de mutu
acord entre els participants en una comunicació, la missió de la qual és regular-ne algun aspecte. És
habitual que els protocols estiguin exposats públicament com normatives o recomanacions de les
associacions d'estàndards. A nivell de llenguatge màquina, un protocol especifica els
comandaments que intercanvien els dispositius i el seu significat. A més, els protocols realitzen
tasques addicionals com comprovació d'errors, compressió de dades, avís de recepció correcta de
dades, etcètera. Els protocols poden estar implementats en programes o electrònicament per
maquinari.

Xarxa client-servidor (pur): el servidor és el que brinda el servei i els clients són els que es
beneficien dels serveis subministrats pel servidor. Sol ser un servidor dedicat. Per exemple un
sistema operatiu de xarxa (ja en desús) és Novell Netware.

Xarxes entre iguals o peer to peer (punt a punt): en aquest cas el sistema operatiu de xarxa pot
actuar indistintament com a client o com a servidor. D'aquesta forma un node pot donar un
determinat servei i ser client d'uns altres. Normalment són servidors no dedicats. Per exemple,
nodes amb Windows, Mac OS o Linux instal·lats en qualsevol de les seves versions.

Justificació de la necessitat de les xarxes

 El PC, ja sigui portàtil o de sobretaula, tradicionalment ha estat una eina personal orientada al treball
individual en el qual cada usuari posseeix les seves pròpies eines informàtiques i el seu propi programari. En un PC aïllat es perden els beneficis de la utilització de la resta dels recursos de l'organització (impressores, dades d'altres usuaris, missatges, accés a totes les possibilitats d'Internet), que poden facilitar tasques i fomentar la cooperació amb altres usuaris de la xarxa: les xarxes vénen a solucionar aquest aïllament.

Beneficis de les xarxes d'àrea local (LAN):
Raons econòmiques i compartició de recursos: compartir perifèrics evita la necessitat que cada node de la xarxa tingui localment tots els recursos, el que multiplica el seu nombre i encareix significativament els costos. Per exemple, compartir una impressora per a tots els alumnes d'una aula.
Possibilitat de compartir dades: en el desenvolupament de la tasca pròpia de qualsevol organització, és
imprescindible compartir les dades que es generen en els diferents estadis d'un procés. Per exemple, posem aquest document en una unitat de disc compartida i tots vosaltres hi teniu accés.
Creació de sistemes d'informació compartida: en ocasions és impossible, o almenys no és fàcil, que tota la informació que s'ha d'utilitzar resideixi en el mateix ordinador, ni tan sols en la mateixa xarxa. Per exemple una base de dades compartida.

Evitar redundàncies inútils d'informació. en sistemes aïllats, quan diferents usuaris utilitzen la mateixa
informació, cadascun ha de posseir una còpia de les dades que utilitzarà. Tenim llavors un sistema de
múltiples còpies no sincronitzades.

Procés distribuït: un sistema informàtic en xarxa permet que el treball que desenvolupa el sistema es
distribueixi entre els diferents nodes que componen la xarxa, de manera que les càrregues quedin
distribuïdes entre tots els equips.
Simplificació de la gestió dels sistemes: en estar tots els equips interconnectats es poden gestionar tots des d'una consola de xarxa.

Treball col·laboratiu: El treball col·laboratiu consisteix en la integració de processos i dades de tots els
usuaris per a una finalitat comuna en un mateix sistema anomenat WorkFlow.
Centralització de la gestió de coneixement i backup: Les xarxes permeten la centralització del coneixement i de la simplificació i automatització de les còpies de seguretat.
Característiques definitories de les xarxes d'àrea local (LAN)

Les característiques que defineixen una xarxa d'àrea local són:

Àmbit d'una sala, una oficina, màxim un edifici

Velocitat moderada o alta (entre 100Mbits / 1 Gbit)

Taxa d'error baixa. Realment molt baixa!

Conjunt de protocols que utilitza. En l'actualitat Ethernet és l'estàndard mundial que utilitzen la
majoria de les xarxes cablejades.

Topologies d'interconnexió El terme topologia d'interconnexió pot definir-se com l'estudi de la manera en que estan interconnectats i operen entre si els elements d'una xarxa.Podem parlar de:

Topologia física: descriu l'esquema per al cablejat dels dispositius físics.

Topologia lògica: descriu el mode de funcionament conceptual, independentment de com estiguin col·locats els cables.

Una xarxa pot tenir un tipus de topologia física i un tipus de topologia lògica completament distint. Per
exemple, 100BASE-T d'Ethernet usa topologia física en estrella estesa, però actua com si utilitzés una
topologia de bus lògica.

Les topologies més habituals són:

Activitat: Cronologia d'ordinadors d'Apple


1976    Apple I

1977    Apple II

1980    Apple III                                                                                   
                                                                                                             
1983    Lisa

1984    Macintosh                 
                                                               
1986    Mac Plus

1998    iMac  G1











































































2001    Mac OSX

2002    iMac G5
                                                                                                           
2008    iMac
 

Activitat: Cronologia de sistemes operatius de Microsoft

 

1981    MS-DOS 1.0            
1982    MS-DOS 1.25
1983    MS-DOS 2.0
1983    Microsoft Windows                                                                    
1984    MS-DOS 3.0                                                                                      
1985    Microsoft Windows 1.0
1986    MS-DOS 3.2
1987    MS-DOS 3.3                                                                       
1987    Microsoft Windows 2.0                                                        
1988    MS-DOS 4.0                                                                                      
1988    MS-DOS 4.1
1990    Microsoft Windows 3.0
1991    MS-DOS 5.0
1991    Microsoft Windows 3.0
1992    Microsoft Windows 3.1                                                        
1992    Microsoft Windows for Workgroups                                   
1993    MS-DOS 6.0
1993    MS-DOS 6.2
1994    MS-DOS 6.21
1994    MS-DOS 6.22
1994    Microsoft Windows 3.11 for Workgroups                            
1995    Microsoft Windows 95                                                                      
1996    Microsoft Windows CE 1.0
1997    Microsoft Windows CE 2.0
1998    Microsoft Windows 98
1998    Microsoft Windows CE 2.1
1999    Microsoft Windows 98 SE                                                               
1999    Microsoft Windows CE 3.0                                                           
2000    Microsoft Windows 2000                                                                 
2000    Microsoft Windows ME
2001    Microsoft Windows XP
2007    Microsoft Windows Vista
2010    Windows 7

Activitat: Piratas de Sillicon Valley


1- Com es diuen els fundadors d'Apple i Microsoft? I els sus socis incials? Defineix les característiques esencials de cada un d'ells:
El fundador d'Apple es diu Steve Jobs i el seu company, Stephen Wozniak. Jobs era un visionari, tenia una manera de veure i assimilar les coses diferent de la resta de gent. Tenia una ment brillant i això va ésser el que el va impulsar cap a l'exit propi d'un líder, però tot i això era un obsessionat per la feina i només volia resultats costés el que costés. Wozniak, en canvi, era una persona amb molta moral, disposat a ajudar als més necessitats; Es podria dir que era la cara “bona” de Jobs.
Per part de Microsoft, Bill Gates va ésser el seu fundador i els seus companys son Paul Allen i Steve Anthony Ballmer. Gates és semblant a Jobs: Té una ment brillant i és un visionari. Amb pocs recursos però molt ingeni, va aconseguir fer-se un lloc al món de la informàtica durant els seus inicis. Allen és semblant a Wozniak en quan a ideologia i pensament; Ballmer, en canvi, era la parella perfecte per a Gates, el qual l'animava a seguir endavant costés el que costés.

2- Anomena dos ordinadors creats per Apple durant els anys 70 i 80:
Lisa (en memòria a la filla de Jobs) i Macintosh.

3- Anomena dos productes creats per Microsoft:
DOS i Windows.

4- Quin paper va jugar Microsoft amb Altair?
Microsoft volia fer-se amb Altair, que pertanyia a unes terceres persones i es va arribar a un acord per vendre-ho a gran escala. No s'imaginàven que tindria tant d’èxit.

5- De qui rep la primera inversió Apple?
Va ésser durant una fira on Apple va voler donar a conèixer el seu ordinador. Va ser l'estrella de l'esmentada  fira, ja que tothom el volia veure i tocar-lo.

6- A quin acord arriba Microsoft amb IBM? Explica'l:
Microsoft va voler idear una estratagema per treure diners: Vendre un SO que encara no existia: el DOS. Va enganyar a IBM, fent-los creure que tindria molta sortida al mercat, i quan IBM va acceptar van anar corrent a comprar-li un SO a un noi per una misèria, comparat amb tots els diners que es treuràn després.

7- Qui treu al mercat el primer sistema operatiu gràfic? Quines novetats en quan a perfèrics va incloure? De qui provenia la idea original?
Apple va treure el primer SO gràfic. Va incloure el ratolí per poder-hi “navegar” i més tard Microsoft ho va "robar" a Apple.

8- Com neix Windows?
Gates, després de maravellar-se amb el SO d'Apple va voler fer-se amb ell. Els fundadors de Microsoft van fer una visita a la seu d'Apple per veure's les cares amb Jobs i van recopilar tota la informació que van poder, aprofitant la confiança que els hi havia depositat el mateix Jobs.
Gates aconsegueix un SO molt semblant al d'Apple i el comercialitza com a Windows.

9- Quina revolució suposa l'entrada d'Apple i Microsoft al mercat? Què hi havia abans que aquestes empreses apareixessin?
Primer de tot, el fet que els seus fundadors fóssin nois joves donava una altre imatge al món informàtic. A més, la "unificació" d'aquestes empreses va suposar una altre manera de comercialitzar els productes: El consumidor ja no havia d'anar porta per porta per fer-se amb les diferents parts que componien un ordinador, ja que una mateixa empresa ho venia quasi tot de cop.
Abans d'això el que hi havia eren vàries empreses sense molta idea del que feien i que es dedicàven a un petit sector de la informàtica, dedicat a la venta al detall per a grans empreses.

10- Quin es el paper que juguen Xerox, HP i IBM a la pel·lícula?
Van ser empreses que ja tenien productes informàtics a la venda i que, mitjançant una sèrie d'acords i negocis, van impulsar l'entrada al món de la informàtica a Apple i Microsoft amb els seus perifèrics i les seves aplicacions.

11- A quin estat del EEUU, on es troben la major part de les empreses tecnològiques del món, passen la major part dels fets que s'expliquen a la pel·lícula?
Estan situats a Seattle. Actualment és on Microsoft té la seva seu.

12- Per què al final de la pel·licula apareixen els fundadors de Microsoft i Apple segellant una al.liança?
Perquè tant Apple com Microsoft s'haurien acabat enfonsant de tant "copiar-se" mutuament. És per això que van segellar un pacte per repartir-se part de les accions que tenien i així enriquir-se per igual.


- Fes un breu resum (no més de 20 línies) de la pel·lícula. Exposa els èxits i els fracassos  de cada empresa i dels seus fundadors.

La pel·lícula comença amb Steve Jobs parlant amb uns periodistes sobre el seu nou anunci d’Apple. Més tard s’el veu juntament amb Bill Gates (a través d’una pantalla) segellant una al·liança de la qual no sabem res. A partir d’aquí comença un flashback que durarà la resta de la pel·lícula. L’acció ens situa tant a la universitat de Berkeley com a la de Harvard, on Jobs i Gates començen a fer de les seves (per separat i sense saber-ne re l’un de l’altre) creant un ordinador i un llenguatge informàtic que revolucionarà el món de la informàtica.
Més tard, en una fira d’informàtics, Apple va presentar el seu ordinador, captant la atenció de tothom qui va assistir. Bill Gates vol oferir-se a ajudar a Jobs durant la fira, pero aquest és ignorat totalment per Jobs.
Apple creixía cada cop més, però l’actitud de Jobs era més arrogat cada dia que passava. Va tenir una sèrie de problemes amb una noia que l’acusava d’ésser el pare de la seva filla i ell ho negava.
Jobs va a Xerox a buscar un sistema operatiu per al seu ordinador. Casualment Xerox també va crear el ratolí, i Jobs compra els drets de les dues coses, ja que Xerox no li dona molta importància in situ.
Mentre tot això passava, Gates va a IBM per fer tractes: Si el contractaven, Gates els donaria un sistema operatiu p’els seus ordinadors. El problema estava en que Gates no tenia tal sistema operatiu, però amb un domini impressionant de manipulació els va convèncer. Sabien que un home havia creat el DOS (un sistema operatiu), així que  li van comprar i el van oferir a IBM.
Lisa, un dels ordinadors d’Apple el qual té el nom de la filla de Jobs, es dóna a conèixer i Gates vol fer-se amb el seu control, així que va a la seu principal d’Apple. Amb la mateixa manipulació que va utilitzar amb IBM i Gates convenç a Jobs de que vol destruir IBM i que pot ajudar-lo si el contracta. Jobs s’el creu i li dona un dels prototips de Macintosh perquè l’estudiï. Wozniak, l’amic íntim de Jobs, plega del seu càrrec ja que no esta gens d’acord amb la política que segueix Jobs.  
A aquestes altures, Jobs comença a sospitar de Gates, i el crida per tenir una reunió amb ell. L’acusa de voler robar els productes d’Apple… Però Gates és molt intel·ligent i convenç a Jobs dient-li que ell no és cap amenaça per Apple. Jobs s’el creu un altre cop i el deixa seguir amb el seu projecte.
Es dona una conferència d’Apple presentant el seu nou producte. Finalment Jobs se n’adona de que Gates ha utilitzat els models de Macintosh que li va donar Jobs per a fer un ordinador de Microsoft que treu a la venta molt més abans que el Macintosh d’Apple.
Jobs cita a Gates per ultim cop per acabar discutint sobre l’èxit de Microsoft i el fracàs d’Apple.
L’acció torna al present, on Apple està signant una al·liança amb Microsoft.


- Fes una breu reflexió del que més t'ha cridat l'atenció de la pel·lícula.

Piratas de Silicon Valley és una pel·lícula que no deixa indiferent a qui la veu. Un cop veus a Wozniak i a Ballmer parlant directament a la càmera explicant-nos coses de Gates i Jobs, un es fa la idea de que no es pot esperar una pel·lícula d'acció, terror o comèdia: El que de veritat un s'espera és un documental. Jo sempre he estat una mica ignorant sobre els inicis de la informàtica. Sempre he "jugat" amb el hardware i software del meu ordinador, pero mai m'havia parat a pensar en a qui li dec tot el que tinc entre les mans. Aquesta pel·lícula m'ha ensenyat tot el que no sabia del tema i més. M'ha sorprès molt la fredor dels dos grans protagonistes a l'hora de fer realitat els seus somnis i projectes; com passen de l'amistat a l'odi corporatiu p'el simple fet d'agafar-se idees els uns dels altres i dur-les a terme sense cap tipus de moral ni ètica.
En definitiva, com he dit abans, la pel·lícula no m'ha deixat gens indiferent i he estat tota l’hora i mitja que dura enganxat a la cadira sense treure els ulls de la pel·lícula que emetia el projector de la classe.